El Treball de Recerca (1)

El treball de recerca és una activitat  d’investigació que ha de fer tot l’alumnat de batxillerat. 
S’ha d’iniciar preferentment durant el primer curs i presentar obligatòriament durant  el segon curs. 

Té les característiques  següents: 
• És una recerca adequada al nivell  d’estudis que està cursant l’alumnat. 

• Pot estar emmarcat dins d’una matèria o pot ser interdisciplinari. 
• Està tutoritzat per un professor o professora. 
• Se li ha de dedicar unes 70 hores i representa el 10% de la qualificació  final del batxillerat. 
• Es presenta per escrit i oralment. 

• S’avalua tenint en compte l’actuació  de l’alumne o alumna durant la realització del treball, l’informe escrit  i la presentació oral. 
• Cada centre fa una proposta del marc on s’ha de desenvolupar el treball,  l'organitza des de les tutories i estableix una normativa sobre el calendari, els criteris  d’avaluació i la presentació dels resultats de la recerca. 
• Abans de començar el treball, s’ha  de decidir quina orientació (general  o específica) se li vol donar i quin serà  l’abast de la recerca. La metodologia  és diferent segons el tipus de treball:  científic, tecnològic, estadístic, artístic,  literari, històric, etc. 
• Per norma general, es tracta d’un treball  individual, llevat dels casos en què sigui  necessari fer un treball de grup per la dinàmica de la recerca. Des del nostre Institut s'aconsella que es faci de manera individual o en parelles.

El treball de recerca se sol desenvolupar a partir de les etapes o fases següents: 

• Elecció del tema i la qüestió a investigar. 
• Plantejament d’hipòtesis o objectius inicials.
• Planificació de la recerca.
• Cerca d’informació.
• Processament de la informació. 
• Síntesi dels resultats de la investigació.
• Elaboració de conclusions.  
• Revisió de la feina feta.  
• Presentació de l’informe:  
• Redacció del treball.
• Exposició oral. 

Durant les diverses fases de realització  del treball de recerca, els alumnes  són assessorats i supervisats per  un professor o professora: el tutor o tutora del treball de recerca. 

A més de l’orientació sobre les tècniques habituals emprades en qualsevol  recerca, el tutor o tutora del treball vetlla perquè l’alumnat:

• efectuï les tasques amb regularitat, 
  
  
  
• utilitzi adequadament les fonts d’informació, 
• faci una selecció correcta de la informació 
• i estructuri correctament la presentació final.  

Amb aquesta finalitat, es duen a  terme entrevistes periòdiques, on es  fa el control sobre l’estat del treball i s’estableixen objectius per a les  pròximes trobades. 
Conseqüentment, el tutor o tutora del  treball de recerca és present en totes les seves fases. 

A l’hora d’escollir el treball de recerca cal tenir en compte la relació de la recerca amb: 

• La pròpia modalitat de batxillerat. 
• Els interessos o aficions personals. 
• L’entorn immediat: escola, barri,  municipi... 
• El nivell d’aprofundiment de la recerca, que hauria de ser l’adequat a la pròpia  capacitat i preparació i, per tant, abastable. 
• L’equilibri entre el temps de dedicació i la complexitat del tema: la recerca  hauria d’estar limitada a una sola  qüestió (qui, què, quan, com i per què).  
• L’enfocament de la recerca com una  qüestió a investigar. Cal acotar bé les preguntes que es volen respondre. En aquest sentit, és bo de plantejar-se algun aspecte desconegut sobre el  tema del treball i intentar contestar-lo  per mitjà de la investigació.  
  
  
  
• Les fonts d’informació existents i la facilitat per accedir-hi. Abans  de decidir-se, és convenient fer una recerca preliminar per garantir la viabilitat del treball. 
• Els materials i recursos disponibles per  desenvolupar el treball (aparells i instruments necessaris per a la  recerca, l’experimentació, la realització  i la presentació de l’informe...). 

Un cop decidida quina és la qüestió  essencial de la recerca, cal identificar els factors, o variables, que poden  influir en el procés que es vol investigar i guiar la recerca principal. 

Per planificar el desenvolupament  del treball de recerca és convenient fer  un full de planificació, en el qual s’han  d’indicar: 

• les activitats que cal fer (de cerca i processament de la informació, síntesi, avaluació i redacció de l’informe) i l’ordre en què s’han de fer; 
• la programació de les visites, entrevistes, enquestes, etc., que cal fer;  
• el període de temps estimat per a cada una d’aquestes activitats; 
• la relació de material i aparells necessaris per desenvolupar les activitats i els permisos que  es necessiten per fer ús de les  instal·lacions (laboratori, aula  d’informàtica, biblioteca, etc.). 

Hi ha diverses tècniques de cerca d’informació. Segons el tipus  de recerca, s’utilitza l’una o l’altra  o diverses en combinació. 

Les més  habituals són: 

• L'observació sociocultural: és la més adequada per estudiar  comportaments o esdeveniments socials. Aplica eines de recollida d’informació com:
• les entrevistes,  
• els qüestionaris, 
• les enquestes  o 
• els registres d’observació. 
• L'observació artística o  arquitectònica d’un disseny  o instal·lació: en aquest cas és convenient disposar d’un esquema pautat amb els factors que caldrà observar, analitzar, interpretar i valorar, tant des del punt de vista funcional com estètic  o semiòtic.  
• La cerca bibliogràfica i documental: que és la localització d’informació  continguda en llibres, revistes generals o especialitzades, diaris, arxius,  documents escrits o amb imatges en diferents suports (convencionals,  digitals...). Aquesta tècnica s’utilitza en la realització de tots els treballs  de recerca en major o menor grau. 
• La consulta de fonts històriques: que és la consulta de materials diversos  (escrits, visuals o orals, en arxius, biblioteques o a través de testimonis  de persones) per obtenir informació  sobre fets històrics i sobre les causes que els van produir. 
  
  
  
• La cerca a Internet: que és l’exploració de recursos sobre  qualsevol tema a través de la xarxa. L’eina que s’utilitza en aquest tipus d’investigació és un cercador.  
• La cerca experimental: o el conjunt de mètodes i tècniques emprats per recollir informació d’un treball de tipus experimental. Cal decidir quines variables intervenen en el procés estudiat, quina de les variables interessa investigar (variable  dependent), així com dissenyar un experiment per controlar la variació  i dependència d’aquestes variables. 

Per norma general, cal disposar  de fonts d’informació diversificades i contrastades i valorar-ne la qualitat  i fiabilitat. 

La informació obtinguda s’ha de processar per diferents formats, amb l’objectiu de generar coneixement.  

• En primer lloc, cal ordenar i classificar  la informació per mitjà de fitxes, taules, fulls de càlcul o bases de dades.  
• En segon lloc, cal analitzar, contrastar i interpretar la informació, aplicant les tècniques i conceptes propis de les disciplines. 

Síntesi de la investigació i explicació  dels resultats obtinguts: s’ha de tornar a llegir i revisar el treball  per interpretar-ne les dades obtingudes i treure’n conclusions:

• identificació de les regularitats, 
• correlacions entre variables, relacions causa-efecte,  
• explicació dels resultats obtinguts, tenint  en compte els coneixements teòrics  i la bibliografia consultada, 
• i suggeriment de les aplicacions possibles dels resultats o propostes que ajudin a continuar la recerca. 

Revisió de la feina feta: a mesura que es desenvolupa la recerca, és convenient anar fent  una valoració del treball i dels resultats  que es van assolint:

• avaluació de la pròpia  capacitat d’organització, 
• valoració del temps de què es disposa, 
• tria de qüestions
• l’elecció de variables, 
• previsió de materials i instal·lacions que s’utilitzaran, 
• preparació dels materials necessaris, 
  
  
  
• programació de visites possibles,  
• previsió dels problemes que pot comportar seguir amb  la recerca, 
• dinàmica de treball  
• cooperació amb els companys, si s'escau  
• la relació amb el tutor o tutora, amb les persones enquestades o entrevistades,  etc. 

És a dir, cal valorar la marxa  del treball globalment, allò que s’ha fet i allò que resta per fer.  
Els resultats d’aquesta revisió són  necessaris per completar els apartats de conclusions i recomanacions de l’informe o, si escau, per replantejar les estratègies de treball. 

Abans de presentar el treball de recerca  s’ha de tenir en compte:  

• La redacció i la presentació escrita: abans de començar a redactar el treball, cal seleccionar i ordenar les  idees que es volen exposar, d’acord  amb l’estructura que se li vol donar: 
• En primer lloc cal redactar el nucli  de l’informe i després la introducció i les conclusions. 
• Durant la redacció s’ha de procurar escriure frases clares i utilitzar el vocabulari específic q
  
  uan sigui  necessari. Es pot afegir un glossari  al final del treball si es considera adient. 
• Els capítols del nucli de l’informe  es numeren i es poden dividir en apartats i subapartats. 
• Cal referenciar la bibliografia i altres  fonts de documentació seguint  les normes de citació acceptades. 
• Els annexos s’han d’enumerar. 
• Les notes a peu de pàgina són un recurs que permet complementar o aclarir algun punt del text. S’escriuen  amb un tipus de lletra menor que  el del text normal i van precedides  d’un senyal (asterisc o superíndex),  que també s’escriu en el lloc del text  on s’insereix el missatge. 

Presentació escrita: La presentació escrita del treball  consisteix en un informe amb  l’estructura següent: 

• Inici: 
• portada, que ha d’ocupar una pàgina  sencera (la primera de l’informe) i ha  de contenir la informació següent: 
• títol,  
• autor/s o autora/es (nom i grup),  
• tutor o tutora del treball i 
• data de presentació  
• resum o abstract: és un text breu (d’unes 250 paraules) que ha de  sintetitzar el contingut del treball, i fer-ne ressaltar especialment els  resultats o conclusions més importants. L’objectiu principal del resum és que el  lector del text es faci càrrec ràpidament  de què hi trobarà. S’ha de redactar en  la llengua en què es redacta el treball, en una llengua estrangera i en la llengua  en què no estigui redactat el treball (català o castellà).
• índex: on hi ha d'haver la relació de totes les  parts de l’informe (la introducció,  els títols dels capítols del nucli de l’informe, les conclusions i projeccions, la llista de referències i els títols dels annexos) amb el número  de la pàgina en la qual apareixen.  
• Cos: 
• introducció, on s’exposen la  motivació de la recerca i els objectius  del treball, la seva relació amb altres treballs, les circumstàncies  acadèmiques o històriques que l’han  afavorit i la metodologia emprada.  No es tracta d’un capítol de l’informe i no ha de donar detalls sobre la  investigació que s’ha fet, els resultats, les conclusions i les projeccions. 
• nucli de l’informe, que conté informació,  distribuïda en capítols, sobre els  mètodes de treball seguits, les lleis  aplicades, els càlculs efectuats,  les descripcions, els dibuixos dels resultats obtinguts i la interpretació i anàlisi d’aquests resultats. Els capítols es poden dividir en apartats i en subapartats, cadascun amb el seu  encapçalament i numerats de forma  adient. Les descripcions han de ser suficients perquè un especialista en la matèria  pugui seguir i comprendre les etapes  del treball sense dificultat. En el text  s’inclouen totes les il·lustracions, taules i fórmules essencials per a la  comprensió del treball. 
• conclusions: que han de ser una relació  clara de les deduccions fetes com a conseqüència de la investigació. Poden incloure resultats quantitatius. Si s'escau, es poden afegir algunes recomanacions d’accions futures que semblin necessàries com a resultat de les conclusions o d’alguna  experiència feta durant l’elaboració  del treball. 
• i la llista de referències documentals que és la relació de totes les fonts consultades (enciclopèdies, llibres, revistes, articles, vídeos, webs...) en què es basa el  treball. En el nucli del treball s'ha de fer referència a aquesta llista quan se cita alguna d’aquestes fonts. En tots els  casos cal conèixer la forma adequada  de respectar els drets d’autoria, la forma de citar adequadament les fonts consultades i l’us ètic de la informació obtinguda. 
  
• Final: 
• annexos, que inclouen aquells materials  complementaris no essencials per a la comprensió del text (detalls de procediments aplicats, demostracions  matemàtiques i taules), si es vol ampliar la informació. Com per exemple:
• material que no es pot col·locar en el nucli de l’informe a causa de les seves dimensions (plànols, esquemes,  dibuixos...) o de la seva naturalesa  (arxius multimèdia); 
• material complementari (detalls  complets de procediments aplicats,  demostracions matemàtiques, il·lustracions i taules) que en el nucli  de l’informe alteraria la presentació  lògica i ordenada del treball; 
• documentació d’interès per al lector de l’informe i que no se cita a la llista de referència; descripció detallada d’equips  o programes emprats. 

L’informe s’ha d’escriure en fulls  DIN A4 numerats i s’ha de presentar  enquadernat. 

Presentació oral: Per fer una bona presentació oral del treball de recerca, cal planificar-la i tenir en compte que ha de ser: 

• Una exposició clara i rigorosa que ha de sintetitzar tot el treball. No s’ha  de fer únicament una lectura de les conclusions. 
• Cal procurar, també, que l’exposició sigui dinàmica i entenedora.  
• Cal pensar quins mitjans tècnics i digitals  es poden utilitzar. 
• S’ha de valorar molt bé la distribució de la presentació en el temps de què es disposa: en general, el temps de la  presentació es limita a quinze minuts. 

Per a preparar bé la presentació s'ha de tenir clar que: 

• Ha de contenir tres parts:  introducció, nucli i conclusions, igual  que el cos de l’informe. 
• S'han hagut d'identificar i organitzar els punts clau. 
• Cal desenvolupar transicions entre  els punts clau.
• S’han d’escollir els exemples i incidents més adequats per clarificar la presentació i fer-la amena. 
• Cal preparar un guió esquemàtic  de l’exposició amb els punts clau del  treball i els exemples que es poden utilitzar durant la presentació. 
• S’ha de preparar informació visual que pugui il·lustrar els punts clau. 
• Que és aconsellable fer-la en format digital, però que no és obligatori. 

Per a practicar la presentació és aconsellable: 

• Memoritzar-ne l’estructura  i el desenvolupament general.  
• Assajar-la en veu alta i comprovar que la seva durada no  sobrepassa el temps de què es disposa. Si es pot fer amb públic, molt millor.
• Assegurar-se que el material de suport és variat i il·lustratiu. 

Durant la presentació es recomana que: 

• Estableixis contacte visual amb aquells que t'escolten. 
• Parlis amb calma, amb naturalitat i amb un to de veu clar i audible. 
• Et mostris relaxat/da i convençut/da de l’interès del treball. 
• Recordis que pots consultar el guió, si escau. 
  
  
  
• Et centris en els aspectes fonamentals del treball i exposis la conclusió d’una manera convincent. 

I, per acabar has de saber que:

• Els centres educatius i els centres de recursos pedagògics disposen d’exemples de treballs ja fets, que pots obtenir a través del  professorat del centre. 
• Hi ha nombroses entitats i organismes  que convoquen premis per a treballs  de recerca i que és el teu tutor o tutora qui et facilitarà més informació. 
• Que a la xarxa hi pots trobar molta més informació, començant per la pàgina web de l'Institut: http://www.instituticaria.cat/ que a la pestanya de Batxillerat té un apartat dedicat al treball; a www.xtec.cat (apartat Curriculum i orientació), a http://www.edu365.cat/batxillerat/recerca/index.html i a moltes altres que també pots trobar tu.

I només m'he deixat que:

• Teòricament no podeu triar amb qui el feu, sinó quin Departament us l'ha de tutoritzar.
• Que haureu de triar-ne tres per si al primer no hi podeu accedir.
• Que en el cas que hàgiu triat un Departament amb força demanda, la mitjana de la primera avaluació serà la que marcarà l'ordre d'accés.
• Que és molt important que escolliu un tema que us motivi, ja que si no serà molt difícil que us hi poseu.
• I que l'ideal és fer-lo durant les vacances d'estiu d'aquest curs, perquè si no es fa així, el segon de batxillerat es converteix en un curs més hitèric encara.